30/3/13

Llibres llegits al març


Hola!

Aquest mes de març ja veieu que no m'ha condit gaire. Tinc massa, massa coses per fer i no em concentro gaire (mala combinació per gaudir com cal del plaer de la lectura). A veure què tal el mes d'abril...

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de març.

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre


Webb, Katherine. Una canción casi olvidada. 

"En Zach Gilchrist és un home d'uns quaranta anys que ha tocat fons. A la vora de la ruïna econòmica i emocional, l'únic que li queda és la seva passió per l'art de Charles Aubrey, un conegut pintor a qui la seva àvia presumia d'haver conegut en els anys trenta durant unes vacances a Dorset. Disposat a explicar la veritable història d'Aubrey, en Zach viatja cap a les costes escarpades de la regió per seguir la pista de l'artista. És aquí, entre boires i penya-segats, on en Zach coneix la Dimity, una dona gran i una mica extravagant, que té molt per explicar. Assegut a la cuina de la Dimity, en Zach escolta i torna enrere en el temps, a quan l'anciana era encara una nena i vivia en una barraca amb la seva mare, coneguda per ser la bruixa del poble, mentre l'Aubrey i la seva família descansaven en una mansió propera. Així, a poc a poc, l'home arriba a descobrir un fet ocult durant anys, un secret i una obsessió que han marcat per sempre la vida d'aquesta dona i la de tots els qui van envoltar l'Aubrey. Una atmosfera pertorbadora, uns personatges que es desvetllen a miques i una escriptura que envolta el lector: aquest és el secret d'una novel·la destinada a l'èxit".

M'ha agradat molt, molt més que l'anterior novel·la de l'autora (El legado). M'ha recordat una mica l'ambient de les novel·les de la Kate Morton. El millor? Les descripcions del paisatge i el retrat dels personatges a base de petits records, com si fossin les pinzellades d'un quadre. Molt ben definits tots dos aspectes, de veritat. I la portada, que la trobo realment preciosa. El pitjor? He trobat que el gran secret ocult durant dècades era massa evident, però això no li resta gràcia a la novel·la. Molt recomanable! Voleu més informació? Doncs llegiu les ressenyes dels blogs Devoradora de libros i Con un libro en la mano.


Redondo, Dolores. El guardián invisible.

"Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d'una adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s'estableix la connexió amb l'assassinat d'una altra noia un mes abans. La inspectora d'homicidis Amaia Salazar dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d'on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l'assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars".

Aquesta és la primera entrega de la trilogia de Baztán (una vall navarresa) i la veritat és que m'ha agradat molt. Té acció, suspens, uns personatges molt ben definits i complicats psicològicament parlant i, per fí, una investigadora que cau bé des del principi. L'única pega que li trobo és que el final m'ha semblat una mica precipitat. Esperaré amb impaciència que es publiqui la segona part d'aquesta interessant trilogia. Si voleu més informació, passeu pel blog Con un libro en la mano i Quadern de mots.



Oliver, Rowyn. La marca del guerrero.

"Cada vegada que en Ronald Kinnon aixequi la seva espasa en el camp de batalla, s'entreni amb els seus homes o faci l'amor amb una dona, no podrà amagar la marca de la vergonya. La responsable és la jove senyora del clan McKenzie, que ha gravat les seves inicials al pit del Highlander després derrotar-lo amb totes les de la llei. Ara, la venjança no es farà esperar i venint d'un dels homes més poderosos i orgullosos d'Escòcia, la jove Edora McKenzie sap que serà terrible. El rei també ho sap, de manera que pren una decisió que no agradarà a cap dels dos joves però salvarà els seus clans de la destrucció ..."

Ja sabeu els que em seguiu que de tant en tant llegeixo novel·les romàntiques protagonitzades per Highlanders. Històries senzilles i sense grans pretensions però que em fan passar una bona estona. Perfectes per descansar i preparar la ment per a una nova tongada d'assassinats i històries més enrevessades! I aquesta és una d'aquestes. Un argument gens complicat però molt entretingut i uns personatges (masculins sobretot) d'allò més atractius ...Què més pots demanar?



2) Normaletes



Solomons, Natasha. La viola de Tyneford House.


"Aquella no era la vida ni l'amor que havia esperat, però en qualsevol cas era amor." Primavera de 1938, Viena ha deixat de ser un lloc tranquil després de l'arribada al poder dels nazis. L'única sortida és marxar, però no és fàcil. L'Elise Landau ho aconsegueix mitjançant un anunci de treball: a la mansió isabelina de Tyneford, a la llunyana Anglaterra. Filla d'un escriptor i d'una cantant d'òpera, germana d'una virtuosa instrumentista i mimada des de la seva infància, l'Elise haurà de treballar de cambrera. Ella, que sempre va tenir servei a casa, no sap cuinar, ni donar brillantor a la plata, ni cera als sòls, ni servir el te. Tampoc es mou bé en anglès. En Tyneford s'enfrontarà a la gelosia,les enveges i a les humiliacions classistes, però també descobrirà l'amor. Els seus únics llaços amb la seva llar són les cartes de la seva germana i una viola en què el seu pare va amagar un manuscrit abans de marxar. La guerra s'acosta, el món està canviant i l'Elise també".


M'ha agradat força aquesta barreja de novel·la històrica i romàntica. És tendre i trista, té encant, uns ambients molt ben definits, està ben redactada ... però és una miqueta fluixa. L'he trobada una mica descafeïnada, la veritat, sobretot el final. En molts moments m'ha recordat l'estil de la Kate Morton, així és que si us han agradat les seves novel·les, jo crec que aquesta també us agradarà. Si voleu llegir-ne més sobre aquesta història, passeu-vos pel blog Los libros y yo.



Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q 04 : Expediente 64. 

"Diverses desaparicions ocorregudes en els anys vuitanta posen de nou en marxa al policia Carl Mørck. La seva investigació el condueix fins a la Nete Hermansen, una dona que ha fet tot el possible per ocultar la seva tràgic passat. Al mateix temps que en Carl s'enfronta a les ombres de la seva pròpia existència, i als secrets dels seus col·laboradors -l'Assad i la Rose-, haurà indagar en la història del líder d'un partit polític d'extrema dreta que defensa una sinistra ideologia racista".

Aquesta és la quarta entrega de la sèrie "Departamento Q". Com les anteriors, aquesta és una entretinguda novel·la negra nòrdica, tot i que personalment els personatges protagonistes i secundaris (els policies, vaja) no m'acaben de fer el pes. Són molt més interessants i ben definits els dolents en aquesta sèrie de novel·les. Trobo que la poca informació que se'ns dóna sobre els protagonistes i secundaris fixes és molt minsa i ens arriba en comptagotes. Ja he llegit quatre llibres i encara no sé pràcticament res d'ells!

Si us han agradat les anteriors, aquesta també us agradarà. Per cert, trobo que té un cert aire a la novel·la "Deu negrets" de l'Àgatha Christie que la fa força interessant.


3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Belle, Logan. La bibliotecaria.

"La Regina Finch s'ha guanyat a pols el seu lloc a la seu central de la Biblioteca Pública de Nova York. Però una trobada fortuïta amb el seductor Sebastian Barnes, milionari, reeixit fotògraf i principal mecenes del centre, transformarà la seva austera i avorrida existència en una vida plena d'acció, luxe, erotisme i noves experiències. Gràcies al seu acostament al món de la Bettie Page, una model convertida en reina de les pin-up i fetitxe per a milions d'admiradors a tot el món, la Regina deixarà de ser la ingènua i tímida bibliotecària per esdevenir l'objecte del devorador desig del seductor Sebastian".

Després d'haver llegit la insuportable primera part de la trilogia eròtica de moda (Cincuanta ombres de Grey) em vaig quedar amb molt mal sabor de boca, la veritat. Quan em va caure a les mans aquesta novel·la em va fer molta gràcia que la protagonista d'una novel·la eròtica fos bibliotecària (no feu cas del tòpic que totes som unes ràncies! Ji Ji Ji). Però la portada em feia intuir que segurament no seria una novel·la meravellosa. Quina mania tenen ara de fer totes les portades iguals! Acabes confonent les sèries i totes et semblen la mateixa... Total, que al final em va poder més la curiositat de veure com encaixaven les biblioteques i l'erotisme i vaig decidir donar-li una oportunitat.

Què m'ha semblat? Es llegeix de manera àgil i ràpida i està millor escrita que la de les ombres de Grey. Però l'argument és pràcticament el mateix. Una jove innocent, un home ric, seductor i amb un passat fosc al que no li agraden les relacions sexuals "vainilla"... És que només publiquen literatura eròtica al voltant del BDSM (sèrie de pràctiques i aficions sexuals a la sexualitat extrema convencional)? 

Molt fluixeta tant pel que fa a la part literària i a l'eròtica, la veritat. Us la podeu estalviar!

2/3/13

Llibres llegits al febrer


Hola!

Per desgràcia, aquest mes de febrer ha estat molt complicat a nivell personal. Una intervenció quirùrgica del meu estimat marit amb posteriors complicacions (per sort avui mateix hem tornat a casa i esperem recuperar la normalitat el més aviat possible) que faran que els propers dos mesos no pugui estar gaire ni pel blog ni per llegir. El primer és el primer!

Perdoneu si les meves entrades no estan massa treballades, però ara mateix no sé si m'hi podré dedicar massa estona al blog.

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de febrer. 

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Hilton, James. ¡Adiós, Mr. Chips!

La novel·la narra la vida d'un professor al llarg de la seva estada a Brookfield, la fictícia escola pública en què ensenya grec i llatí. El Sr Chipping supera la seva incapacitat per connectar amb els nens a l'escola, així com la seva timidesa inicial, quan es casa amb la Katherine, una jove que a la que coneix a les vacances i que ràpidament comença a cridar pel seu sobrenom, "Chips". El professor veu passar generacions senceres d'alumnes i viu una vida basada en els records i en les tradicions escolars.

Si bé el llibre és desvergonyidament sentimental, també descriu els profunds canvis socials que Xips experimenta durant tota la seva vida: comença la seva permanència a Brookfield el 1870, quan la Guerra Franco-Prusiana acaba d'esclatar, i finalitza en el seu llit de mort poc després del ascens d'Adolf Hitler al poder.

James Hilton va ser fill d'un mestre d'escola i és possible que la novel·la tingui rivets autobiogràfics. Aquesta és l'obra més popular de l'autor i ha estat portada al cinema i al teatre en diverses ocasions. 

M'ha agradat molt per la seva senzillesa i per ser una història molt tendre, conmovedora i emotiva sobre un professor vocacional que no aspira a ser director de res i que simplement ha dedicat tota la seva vida a preparar de la millor manera possible als seus nens per a la seva futura vida com a adults. 


Si voleu més informació, llegiu la ressenya que va publicar la Carme del blog Quadern de mots, una de les meves blogaires de referència. 

Moltes gràcies per la recomanació!





Màxim Huerta. Una tienda en París.

"Alguna vegada has pensat a començar de zero en una altra ciutat? Va ser aleshores quan tot va canviar. Just al apropar-me a aquell vell cartell de fusta escrit en francès que venien en un antiquari improvisat de Madrid. Aux tissus des Vosges, Alice HUMBERT, nouveautés. Vaig entrar sense dir res. Tenia la mirada perduda del que aconsegueix el que vol. En pocs segons pressentia una irreprimible necessitat de canviar de vida. Traduït volia dir: teixits dels Vosges, Alice Humbert, novetats. Significava més, molt més ..." Màxim Huerta ens transporta al París dels feliços anys vint de la mà de dues dones meravelloses, irresistibles i captivadores. Una novel·la commovedora, sensible i terriblement sentimental que et farà somiar. Sens dubte, el llibre més romàntic de l'any.


Tot i que tenia les meves reserves abans de començar a llegir-la (ja sabeu, un presentador de la tele que escriu llibres ...) vaig llegir unes quantes bones crítiques a la xarxa i em va acabar de fer decidir l'entrevista que li va fer l'Alfons Arús al seu programa. Em van venir unes ganes enormes de llegir-la i ... la veritat és que paga la pena. Aquesta és una història senzilla ben narrada a través de dues dones fantàstiques unides pel destí i una botiga de teixits a París. M'ha agradat molt, sobretot perquè no he tingut la sensació que la novel·la l'havia escrit un home. Us la recomano!



Rouanet, Mónica. El camino de las luciérnagas.

"Novel·la de ficció que barreja en les seves pàgines dos mons no tan llunyans però també molt diferents: el Madrid després de la dictadura (a finals dels vuitanta), arrelada fins i tot en la tradició catòlica educativa, i el món actual. La vida de l'adolescent tímid i madur Atanasio canviarà des del moment en què coneix l'extrovertit, encantador i manipulador Hans. El que al principi sembla una amistat sincera es converteix en una obsessió que el portarà a guardar un fosc secret durant més de vint anys. Passat aquest temps, aquest secret reapareix ocult en un homicidi disfressat d'accident".


M'ha agradat molt, la veritat. Una història aparentment senzilla sobre dos amics adolescents que es retrobaran vint anys més tard. Però, en realitat, és la història de com es forja un manipulador i les conseqüències que tenen tots els seus actes en la seva pròpia vida i en la d'aquells que l'envolten. Només li trobo una pega, el final és una mica fluixet, m'esperava un final molt més impactant. En línies generals és molt interessant i es llegeix d'una tirada. No us la perdeu si us agraden les històries amb personatges psicològicament complicats!



2) Normaletes



Lee, Harper. To kill a mockingbird.

«Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol». Aquest és el consell que l'advocat Atticus Finch dóna als seus fills mentre defensa l'’autèntic rossinyol d’aquest clàssic fascinant: un negre acusat d’haver violat una noia blanca. A través dels joves ulls de l'’Scout i en Jem Finch, els seus fills, l'autora examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta. La consciència d’un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l'’empenta d'’un home sol que combat per la justícia. Però el pes de la història no consentirà res més que això... «Una persona poc corrent ha escrit aquesta esplèndida novel·la; una escriptora amb un vivíssim sentit de la realitat i amb un humor extremament tendre i sincer. Un llibre commovedor; i molt entretingut, molt amè.» Truman Capote

Tot un clàssic (el llibre i la pel·lícula) que he llegit en anglès. M'ha agradat però em va entusiasmar molt més la pel·lícula quan la vaig veure fa anys, potser perquè el vocabulari de la novel·la és tan ric i el meu nivell d'anglès es tan pobre que em costava molt anar seguint el fil de la història. Una lliçó d'humanitat i Un cant d'amor a la veritat i la justícia per a tots, que va rebre en 1961 el Premi Pulitzer. La pel·lícula, protagonitzada per Gregory Peck, és de 1962 i va rebre un Oscar al millor guió adaptat.



Lindell, Unni. El ángel oscuro.

"La Britt Else Buberg, una dona de 57 anys, és trobada morta davant de l'edifici on residia en el setè pis, als afores d'Oslo. Un suïcidi? Era una persona molt solitària que només mantenia contacte amb una dona gran que vivia en una residència pròxima. Alhora, en un càmping del sud-est d'Oslo, i sense deixar rastre, desapareix la jove de 19 anys Lilly Rudeck. La policia descobreix de seguida que l'amo del càmping viu al mateix edifici que la senyora Buberg ... Però una vegada més en Cato Isaksen i la seva irritant i provocadora companya Marian Dahle aconsegueixen anar més enllà de les aparences i se'ls complica la investigació quan s'assabenten que una jove de 16 anys va ser violada i assassinada en el mateix càmping el 1972".


Aquesta segona entrega d'aquesta sèrie de novel·la negra nòrdica m'ha semblat interessant, tot i que em va agradar molt més la primera (Trampa de miel). L'argument és una mica rebuscat pel meu gust, però reconec que és força entretinguda. Si us agraden les novel·les negres us ho passareu força bé llegint-la.



Akhtar, Ayad. El aroma secreto del limón y las especias.


"La Mina va ser durant molt temps una foto a la nevera. La mare d'en Hayat va enganxar la imatge de la seva millor amiga a la nevera sense saber que el seu fill quedava a l'instant hipnotitzat per aquesta dona bella. Al cap d'uns anys, la Mina fuig del Pakistan i se'n va a viure als Estats Units amb els Shah, la família del Hayat. La seva arribada canvia la vida del noi d'una manera radical perquè als seus dotze anys ja no és un nen, però encara no és un adult, i el món que la Mina li mostra el fascina, l'espanta i el confon per igual. Gràcies a ella, en Hayat descobreix el respecte i l'amor per les tradicions, però també que el desig i la culpa deixen empremtes impossibles d'esborrar. Aclamada per la crítica internacional, és una brillant primera novel·la que narra amb habilitat i valentia la pèrdua de la innocència i el despertar a la vida. Un relat tendre i commovedor que transportarà als lectors al cor d'una família inoblidable". 


Aquesta novel·la m'ha provocat sentiments contraposats. M'ha agradat però m'esperava una altra cosa. I és que tant el títol com la portada em van captivar (i enganyar!) i m'esperava una història de sentiments al voltant d'una tassa de té i unes pastes en una cuina plena d'aromes exòtics ... I el que m'he trobat ha estat una dura història (però bonica! que consti) sobre la innocència d'un nen que es fa adult, els xocs interculturals, el respecte a les creences dels altres ... Vaja, que res a veure amb el què em pensava mirant la portada i llegint el títol de la novel·la. De totes maneres, és una bona història per conèixer una mica més la cultura islàmica.




Calvo, Javier. Corona de flores.

"Barcelona, 1877. La ciutat s'estremeix sota un núvol de fums químics i tremola sota l'amenaça de l'Assassí de l'Esperança. Els encarregats de desvetllar el misteri que s'amaga després de l'onada d'assassinats són l'inspector Semproni de Paula, diminut, paranoic i violent, i el doctor Menelaus Roca, anatomista agorafòbic i fotofòbic amb un passat de bogeria homicida. Al voltant d'ells es mou una cohort de secundaris obscurament connectats per xarxes d'intriga i traïció: l'Aniol Almarrosa, el novel·lista de moda a la ciutat, autor del folletí decadentista que tots els joves s'esforcen per imitar, embarcat en una guerra contra la moral; en Max Teller, rei dels baixos fons, transvestit, absurdament supersticiós i acompanyat sempre del seu sinistre mico; en Dado Blokium, erudit i pompós diplomàtic, i la Liberata, la criada muda del boig doctor Menelaus Roca, que manté una relació malsana amb el seu patró i guarda la clau d'un misteri transcendental. Dels baixos fons als salons de Palau, del ventre malalt de la ciutat subterrània a les altures dels observatoris d'un cel canviant, la nova novel·la de Javier Calvo és un relat d'horror esotèric i al·lucinant, una novel·la gòtica de crims ambientada a la Barcelona del segle XIX".


I aquesta també està entre dues aigües i no sé ben bé a on col·locar-la. Personalment no m'ha agradat gaire (les novel·les gòtiques no són les meves preferides) però reconec que està ben redactada, l'ambientació està molt aconseguida i l'autor et desconcerta  i esgarrifa molt sovint gràcies als tètrics, grotescos i horripilants personatges que apareixen en la història. Si us agraden les novel·les truculentes i inquietants amb la Barcelona més sòrdida, tètrica, putrefacta i fosca com a protagonista, aleshores no us la perdeu.

Com diu el propi autor, "Corona de flores és una novel·la de crims, un policial gòtic que ret homenatge als pares victorians del gènere: Arthur Conan Doyle, Arthur Machen i el Charles Dickens de Casa desolada. Germà de sang dels clàssics del gòtic contemporani: des Flannery O'Connor fins a Donna Tart i Cormac McCarthy. També batega en les seves pàgines l'empremta de Narcís 
Oller (el Balzac de Barcelona) i dels dos escriptors barcelonins més màgics i foscos de tots els temps: Juan Eduardo Cirlot i Joan Perucho. En última instància, la protagonista absoluta és Barcelona. Un llibre sobre la construcció de la ciutat moderna i les forces morals, científiques i màgiques que estan en lluita a la mateixa. L'alba de la modernitat com conte macabre. La Barcelona de la febre d'or com a teló de fons d'un relat d'horror esotèric i al·lucinant".

He trobat molt interessant el blog de l'autor, on es recopil·len imatges reals dels escenaris de la novel·la. És una de les coses que més m'han agradat, reconèixer carrers i edificis de la meva ciutat. Si fins i tot treballo al costat de la Torre dels Corbs!



Kyong-Sook, Shin. Por favor cuida de mamá.

M'ha agradat força, tot i que sigui una història molt trista. Et fa reflexionar i valorar a aquelles persones que tens al teu
costat absolutament sempre (especialment la mare), sacrificant-se sempre i posant-te al davant de la seva llista de prioritats. Però no m'ha agradat el final, la veritat. Per això no la poso com a imprescindible. Com sempre, gràcies a la Pilar de Con un libro en las manos per les seves recomanacions.






3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Neuhaus, Nele. Amigos hasta la muerte.

Tot i que em va agradar molt l'anterior novel·la que van publicar (Blancanieves debe morir), aquesta m'ha semblat molt fluixa. L'argument és molt rebuscat i m'ha fet mooooooolta ràbia que aquesta sèrie de novel·la negra es publiqui de manera desordenada. Quina mania tenen les editorials últimament a publicar les sèries de novel·la negra saltejadament. Així no hi ha manera d'entendre res! Com que l'he llegida estant a l'hospital i no estava gaire pel llibre, al blog Mis libros y yo teniu una altra ressenya per si voleu més informació.






31/1/13

Llibres llegits al gener


Hola!

Aquí teniu les meves vuit propostes d'aquest mes de gener. Aquesta vegada he tingut molta, molta sort amb la tria perquè només una no m'ha agradat. Set de vuit no està malament per començar l'any, oi?


Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre



 Quinn, Kate. La concubina de Roma.

"En un món de depravació i secrets, ambició i desig, el cruel i enigmàtic emperador Domicià ho vigila tot, tement ser assassinat per qualsevol ... excepte per l'esclava que el fascina. Roma, setembre de l'any 8I DC. «Accepto ser cremat pel foc, lligat amb cadenes, assotat amb vares i mort a ferro.» L'Arius el Bàrbar fa honor al jurament dels gladiadors i es converteix en un dels homes més coneguts de la Roma de Domicià per la seva temeritat i brutalitat a la sorra. La Thea, la culta esclava procedent de Judea, s'enamora d'ell quan acompanya a la seva propietària, la pretensiosa Lépida Pollia, a aquest cruel espectacle. Mentre la Lépida aspira a convertir-se en la dona més poderosa de Roma captivant el cor de l'emperador Domicià, aquest només té ulls per la Thea, per la qual podria perdre-ho tot".

Una de les millors novel·les que he llegit últimament. Personalment, les pel·lícules de romans i aquesta època històrica no em criden especialment l'atenció, però havia llegit unes crítiques tan bones d'aquesta novel·la que finalment em vaig decidir a llegir-la. I no m'ha decebut gens ni mica! Té una mica de tot ... amors incondicionals, odis profunds, venjances, intrigues, lluites cruels de gladiadors, escenes molt violentes, el refinament més subtil de la Roma imperial... Una barreja totalment addictiva! La història enganxa però el millor de tot són els personatges perquè estan molt ben definits i t'atrapen des del principi. Tota una troballa! 

Si voleu més arguments a favor, llegiu la ressenya de Los libros y yo. Jo no em vaig poder resistir després de llegir-la!



Ibirika, Ángeles. Donde siempre es otoño.

"Com cada tardor, l'Ian O'Connell, famós escriptor de novel·les d'amor, s'aïlla en el seu apartat refugi de Crystal Lake per escriure el seu nou èxit. En la seva desesperada recerca de la inspiració que per primera vegada l'ha abandonat, trobarà a l'Elizabeth Salaya. En aquest entorn idíl·lic, mentre la va convertint en la protagonista de la seva novel·la, l'amor començarà a sorgir entre els dos sense que ell sigui conscient. Un amor que mai va creure que existís més enllà dels llibres i que, al costat del gran secret que amaga l'Elizabeth i pel que intentarà allunyar-lo del seu costat, el farà dubtar de tot el que fins aleshores havia cregut fermament. A la bullent Manhattan, embolicada en l'ardor dels candidats en plena carrera cap a la Casa Blanca, els camins de l'Ian i l'Elizabeth es tornaran a creuar. Però enmig d'intrigues, ambicions i cadenes de favors que amenacen amb trontollar els fonaments de l'alta societat novaiorquesa, aquest amor els farà enfrontar-se als seus sentiments i pors a que els canviï les seves vides per sempre".

M'ha entusiasmat! Feia molt de temps que no llegia una novel·la d'AMOR amb majúscules. Hi ha passió, seducció, tendresa, cinisme i crueltat, pors i gelosia, ambicions, secrets ... i el més sorprenent és que en aquesta ocasió és l'home qui s'enamora bojament i apassionada de la dona, qui pateix el mal d'amors... Molt original! No us la perdeu perquè riureu i plorareu en moltes ocasions gràcies a l'estil directe, elegant i apassionat de l'autora. Molt recomanable! Si us interessa llegir més sobre aquesta novel·la, visiteu el blog Pasajes románticos.



Vosseler, Nicole C. El cielo sobre Darjeeling.

"Exitosa novel·la alemanya en la línia de l'escriptora Sarah Lark amb una nova ambientació exòtica: l'Índia, en concret les primeres plantacions de te a Darjeeling a finals del segle XIX. Cornualles, 1876. Després de la mort del seu pare, la Helen decideix casar-se amb l'Ian, un misteriós estranger, tan apassionat com ric, que li promet la felicitat en una de les primeres plantacions de te a Darjeeling. Per a ella, ell és el primer home de la seva vida. Aviat l'exòtica Índia, amb els seus colors i les seves aromes, embruixa a la jove. Però serà feliç al costat d'un home que posseeix un tèrbol passat? Deixarà ell algun dia de semblar un estrany? Els secrets amenacen amb destruir una vida de somni".

«L'Índia colonial pren vida en la teva ment. [...] Una història d'amor plena d'aventures. »Südhessen
«Deixa't captivar per la màgia d'una terra llunyana.» Kielfeder


M'ha agradat molt, tot i que a priori em feia una mica de mandra llegir-la. I és que ara s'han posat molt de moda les anomenades "landscape novels" i jo vaig tenir una mala experiència amb El país de la nube blanca. M'esperava molt més, la veritat. En canvi, aquesta novel·la entra molt bé i no es fa gens pesada. Organitzada en tres blocs, coneixerem el present de la parella protagonista i el passat de l'Izan i els seus pares en el segon dels blogs. Si us agrada l'exotisme de la Índia, les històries d'amor amb secrets i una bona tassa de té, aquesta és la vostra novel·la.



Gómez-Jurado, Juan. La leyenda del ladrón.

"Prepara't a transportar-te a la Sevilla del segle XVI, a un fascinant món de captaires i prostitutes, nobles i comerciants, espadatxins i lladres. L'amor, la passió i la venjança són els pilars d'aquesta magistral novel·la d'aventures al voltant d'un nen salvat misteriosament de la mort, que creixerà per erigir-se en l'última esperança dels desfavorits. El destí del jove Sancho i el dels que l'envolten té les seves arrels en els secrets orígens de la literatura. La seva història et canviarà per sempre".

La sorpresa d'aquest més (juntament amb La Concubina de Roma). Una meravellosa i clàssica novel·la d'aventures que us enganxarà a la primera línia. Hi ha de tot : amor, venjança, robatoris, lluites amb espases, traïcions, partides de cartes plenes de trampes ... Recordeu com us vau divertir amb El Lazarillo de Tormes? Doncs aquesta història us encantarà perquè és una barreja de novel·la històrica i d'aventures absolutament fascinant i molt entretinguda. No us la perdeu per res del món!


2) Normaletes



Barreau, Nicolas. La sonrisa de las mujeres.

"L’Aurélie Bredin, responsable del restaurant Le Temps des Cerises després de la mort del seu pare, no és de les que creuen que les coses passen perquè sí. Un dia gris de novembre en què l'Aurélie se sent més deprimida que mai, descobreix un llibre titulat El somriure de les dones. Empesa per la curiositat, comença a llegir-lo i troba un passatge que parla del seu propi restaurant. I el que ara més desitja del món és conèixer l'autor del llibre, que l'ha salvada sense saber-ho. Li agradaria donar-li les gràcies i convidar-lo al seu restaurant. Però l’André, l'editor que publica el tímid autor anglès, es nega a fer arribar una carta al misteriós personatge. Tot i això, l'Aurélie no es dóna per vençuda i un dia rep una carta de l'esquiu autor. És llavors quan el destí es posa en marxa i conspira una trobada ben diferent de la que ella mai s'hauria imaginat..."

Una història d'amor plena d'encontres i desencontres, confusions i malentesos que tenen com a punt d'unió una novel·la i un petit i encantador restaurant. M'ha agradat força però m'esperava una miqueta més, la veritat. De lectura àgil i amena, aquest és el relat del començament d'una relació sentimental en un ambient molt xic i parisenc. Provoca somriures de tant en tant i en alguns
moments et fa recordar en Cyrano de Bergerac i la novel·la Chocolat, però pel meu gust li falta passió i els malentesos són massa descafeïnats. 



Joffo, Joseph. Un saco de canicas.

En Maurice (12 anys) i en Joseph Joffo (10 anys) són els protagonistes d'aquesta història. El narrador és el propi autor i ens explicarà les seves experiències com a nen jueu durant l'ocupació nazi de França a la segona guerra mundial. Els dos germans, fugint de l'amenaça nazi, s'hauran de buscar la vida a Paris, Niza, Marsella ... i tot i la cruesa de la seva realitat, no perdran mai l'esperança, l'humor i la il·lusió dels infants.

M'ha agradat però m'ha decebut una mica perquè m'esperava molt més d'aquesta novel·la. Jo no la coneixia però es veu que és un clàssic dels llibres juvenils que tracten el tema del nazisme i l'holocaust jueu. A la persona que me la va recomanar li va encantar, però jo crec que és una mica fluixa i, malgrat ser autobiogràfica, en conjunt és poc creïble pel meu gust. Sí que és cert que els dos germans han de sobreviure mentre fugen de l'amenaça dels SS i que per desgràcia aquest fet desestructura la seva família, però és que de tot se'n surten molt bé i fàcil. En moltes ocasions em recordava La canción de Jan de Maureen Myant. En tot cas, he de valorar molt positivament que aquest relat és, en el fons, un cant d'esperança i reflecteix a la perfecció l'anhel de l'autor per a que mai més es torni a repetir aquesta situació.



Pascual, Andrés. El haiku de las palabras perdidas.

"Nagasaki, Agost de 1945. En Kazuo, un noi occidental establert a Japó, i la Junko, la bella filla d'una dissenyadora 
d'arranjaments florals, han acordat trobar-se en un turó per segellar el seu amor adolescent amb un haiku que amaga un secret sobre la seva relació. Minuts abans que arribi l'hora de la cita, la bomba atòmica converteix la ciutat en el pitjor dels inferns. Tòquio, Agost de 2010. L'Emilian Zach, un arquitecte suís la vida del qual s'està enfonsant, assessor de Nacions Unides i defensor de l'energia nuclear, coneix una galerista d'art japonesa obsessionada amb trobar l'antic amor d'un avantpassat. A través d'aquestes dues històries paral·leles i del seu sorprenent final, l'autor teixeix una emotiva trama sobre la importància d'assimilar les tragèdies del passat per enfrontar els reptes del present i escriure el nostre propi destí".

Una interessant història d'amor que barreja dues cultures i dues èpoques ben diferents ... però molt semblants alhora. M'ha agradat força, tot i que només aconseguia emocionar-me amb la història dels amants adolescents que van ser separats tràgicament per la bomba atòmica del 1945. I és que en mig de l'horror i l'ambient apocal·líptic de la Nagasaki arrassada per la bomba, aquests dos joves (entre molts d'altres) van ser capaços de sobreposar-se al desastre i mantenir viu el seu amor durant dècades. En canvi, la història de la néta de la Junko i l'arquitecte l'he trobada molt fluixeta. El millor? L'ambientació del Japó de l'època i el final de la novel·la, totalment rodó.



3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



King, Jonathon. El filo azul de medianoche.

"La vida del policia Max Freeman va canviar una nit que no oblidaria mai. La nit en què va matar un nen en defensa pròpia durant un tiroteig a Filadèlfia. La nit en què va deixar de ser policia. Ara porta una existència solitària en els Everglades de Florida, on intenta desfer-se dels fantasmes de la seva consciència. Llavors, troba el cadàver d'una nena al costat d'un antic riu i el seu passat esclata en el present. Tot d'una, en Freeman es veu embolicat en la recerca d'un assassí en sèrie que desconcerta tant a les autoritats locals com a l'FBI. Els antics habitants dels Glades -tipus durs i bregats que viuen aïllats de la civilització-, desconfien d'ell i el presenten davant la policia com a sospitós. En Freeman ha de caminar per una subtil corda fluixa de desconfiança a banda i banda de la llei. Quan desapareix un altre nen, tots els ulls es tornen cap a ell, i l'ex policia, impulsat pels seus vells costums i el record d'aquella llunyana nit a Filadèlfia, sap que no té més opció que atrapar ell mateix l'assassí".

Aquesta primera entrega de la sèrie protagonitzada pel policia Max Freeman m'ha semblat soporífera. En cap moment he pogut entrar de ple en la història, els segrests i assassinats dels nens semblaven tenir un paper secundari en la novel·la i el protagonista m'ha semblat un personatge absolutament pla. Aquesta obra, no obstant, va rebre el prestigiós premi Edgar a la millor primera novel·la el 2003 i va obtenir un gran èxit de públic en el seu moment. Doncs a mí m'ha semblat infumable i no penso llegir-ne cap més de la sèrie, us ho ben asseguro.




23/12/12

Llibres llegits al desembre


Hola!

Com proven les festes? Ja heu escrit la carta als Reis? Per si no sabeu quins llibres demanar, aquí em teniu de nou per portar-vos algunes recomanacions. Aquesta vegada us porto una miqueta de tot (novel·la romàntica, històrica, negra ...). Espero que això us serveixi una mica per a poder triar la vostra propera lectura. I és que es publiquen tantes obres interessants que no saps per on començar! Aquí teniu les meves set propostes d'aquest mes de desembre.

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i una molt bona entrada d'any. Que el 2013 sigui un any fantàstic per a tots nosaltres i que ens porti moooooooooltes bones lectures.

Fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Iturbe, Antonio G. La bibliotecaria de Austwitz.

"Sobre el fang negre d'Auschwitz que tot s'ho menja, en Fredy Hirsch ha aixecat en secret una escola. En un lloc on els llibres estan prohibits, la jove adolescent Dita amaga sota el seu vestit els fràgils volums de la biblioteca pública més petita, recòndita i clandestina que hagi existit mai. Enmig de l'horror, la Dita ens dóna una meravellosa lliçó de coratge: no es rendeix i mai perd les ganes de viure ni de llegir perquè, fins i tot en aquest terrible camp d'extermini, «obrir un llibre és com pujar-te a un tren que et porta de vacances». Una emocionant novel·la basada en fets reals que rescata de l'oblit una de les més commovedores històries d'heroisme cultural".

Absolutament meravellosa! Una història real, molt dura i tendre alhora, emocionant i colpidora al mateix temps que no us deixarà indiferents. Ben documentada i amb un estil directe i molt agradable de llegir (tot i la cruesa d'allò que s'està relatant), aquesta és una molt bona opció per demanar als Reis perquè no us decebrà. Molt, molt recomanable!




Volo, Fabio. El tiempo que querría.

"En Lorenzo és un jove professional que s'ha fet a si mateix. Algú que, sortit d'un entorn humil, ha aconseguit formar part de l'elit dels creatius publicitaris: un món d'enorme competitivitat i campanyes esgotadores, però també de talons milionaris, viatges i luxe. Admirable. Però de sobte, als seus trenta-set anys, es troba assegut a la sala d'espera d'un hospital al costat d'un home (el seu pare) que per ell fa temps que només és un estrany. Com també ho és la dona amb què en Lorenzo va viure i que un dia va marxar per sempre dient una frase terrible: «Tu no saps estimar». Dues notícies inesperades (que el seu pare està greument malalt i que «ella» es casa aviat) fan comprendre en Lorenzo, que el que més li va importar, allò que donava sentit a la seva vida, se li ha escorregut com sorra entre els dits. I ara aquest home a les portes de la maduresa torna la vista enrere per recuperar aquest passat, esperant veure-ho amb nous ulls, per comprendre i aprendre d'aquests petits instants que defineixen la nostra vida i que no hauríem de deixar escapar. Una novel·la que parla d'un pare i un fill, d'una dona que no es pot oblidar, d'emocions i sentiments que rares vegades s'expressen i que destil·la tendresa, simpatia, autenticitat a cada pàgina. Un protagonista al qual tots podem reconèixer i amb qui ens podem identificar, que ens demana que l'acompanyem en aquest viatge cap al que importa de veritat".

Què més puc dir després d'aquesta presentació? Que m'ha agradat moltíssim i que, tot i que és una història agredolça heu de llegir-la. De lectura molt àgil, reconeixes certs comportaments en els teus familiars, amics ... i/o en tu mateix. I sovint el melancòlic protagonista aconsegueix provocar-te un somriure còmplice amb les seves reflexions sobre l'amor perdut, les relacions pare-fill, les oportunitats perdudes ... i els temps que voldries recuperar per fer les coses d'una manera diferent. Gràcies de nou a la Pilar del blog Con un libro en la mano per engrescar-me a llegir aquesta novel·la!




Zitwer, Barbara J. Sirenas del invierno.

"La Joey Rubin és una jove arquitecta i decoradora que viu a Nova York. En un entorn tan competitiu i dominat pels homes, la seva addicció al treball l'ha portat a descuidar tant les seves antigues amistats que l'únic ésser a qui se sent realment unida és a la seva gossa Tink. Però la seva vida donarà un tomb quan la Joey viatja al camp anglès per supervisar la reforma de la vella mansió on el mateix J. M. Barrie va escriure Peter Pan. Quan la Joey arriba al petit poble se sent totalment desubicada. Però el seu món torna a tenir sentit quan coneix a les noies del Club Femení de Natació J. M. Barrie, un grup de octogenàries que, a més de l'amistat que mantenen des de joves, comparteixen una curiosa passió: banyar-se cada dia de l'any en les aigües d'un llac proper al poble. Aquestes sirenes de carn i os, carregades d'història i d'humanitat, ajudaran a la Joey a descobrir el veritable sentit de la vida i la importància de l'autèntica amistat".

Una novel·la fantàstica sobre l'amistat, l'amor, les segones oportunitats i com afrontar la vida amb un esperit jove i optimista. M'ha encantat! Una redacció amena i molt fluïda amb una història que t'atraparà des del principi. Si fins i tot m'han entrat ganes de banyar-me al llac gelat amb les àvies del club! Totalment recomanable!



Hill, Toni. Los buenos suicidas.


"En una ciutat que ha perdut l'esplendor, un policia lluita contra les ombres. Barcelona, nit de Reis del 2011. L'inspector Héctor Salgado, obsessionat per la desaparició de la Ruth, la seva exdona, no pot conciliar el son i fuma un cigarret rere l'altre. De matinada, encara insomne, rep una trucada del nou agent a les seves ordres: la secretària del director general d'una coneguda empresa de cosmètics s'ha llançat a les vies del metro. Sembla que sigui un cas menor, però amb el pas dels dies en Salgado anirà descobrint que darrere d'aquest presumpte suïcidi s'amaga una complexa i perillosa xarxa de mentides. Entretant, l'agent Leire Castro, atrapada a casa amb una baixa mèdica prematura, a mes i mig de donar a llum, també pensa en el cas de la Ruth, que no s'ha tancat. És un misteri al qual no pot resistir-se. I malgrat que en el seu estat no hauria d'emprendre una investigació, no pot aturar-se, ha d'insistir, enderrocar aquelles façanes que sempre oculten mals majors, ho du inscrit en el seu caràcter".

La primera entrega de la sèrie (El verano de los juguetes muertos) em va entusiasmar i aquesta segona part no m'ha decepcionat gens ni mica. Molt interessant i entretinguda, com en l'anterior novel·la, el cas principal es ressol però les dues subtrames et deixen ben empantanat i amb la mel als llavis. Per aquest motiu, si us decidiu a llegir-les, feu-me cas i llegiu-les en ordre o us perdreu una molt bona part de la diversió! I ara, per variar, haurem de tenir paciència i esperar a que es publiquin més entregues d'aquesta sèrie per veure com continua la cosa...

Molt recomanables totes dues!



Banerjee, Anjali. La llibreria de les noves oportunitats.

"Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter. En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba l Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l'Índia per guarir el seu cor cansat. Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l'aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això: aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la o en un manual de cuina, i acabarà trobant l'home amb qui compartir tots els llibres de la seva vida. "La llibreria de les noves oportunitats" és alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d'un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida". 

Una història absolutament preciosa que no us podeu perdre per res del món. Les històries que tracten sobre la literatura, els llibres, les llibreries, els llibreters i els bibliotecaris m'atrauen d'allò més, ja ho sabeu. Però és que aquesta, a més a més, ens aporta un toc de màgia i encant amb fantasmes literaris inclosos! De lectura lleugera i fàcil, us enganxarà des del principi. Feu-me cas i demaneu-la per Reis! Perquè, com diu la mateixa autora, aquesta novel·la és un homenatge a "tots els llibreters, siguin on siguin. Ells no es cansen mai de vendre somnis". 



2) Normaletes




Crispin, Edmund. La juguetería errante.

"Quan el poeta Richard Cadogan decideix passar uns dies de vacances a Oxford després d'una discussió amb l'avar del seu editor, no es podia imaginar imaginar que el primer que trobaria en arribar a la ciutat, en plena nit, seria el cadàver d'una dona estès al terra d'una botiga de joguines. I menys encara que, quan aconseguís tornar al lloc dels fets amb la policia, la botiga de joguines hauria desaparegut i, en el seu lloc, el que trobarien seria una botiga de queviures on, naturalment, tampoc hi hauria un cadàver. En Cadogan decideix llavors unir forces amb el seu amic Gervase Fen, professor de literatura anglesa i detectiu aficionat, el personatge més excèntric de la ciutat, per resoldre un misteri les respostes se'ls escapen. Així, tots dos hauran d'enfrontar-se a un testament d'allò més inusual, un assassinat impossible, pistes en forma d'absurd poema, i persecucions esbojarrades per la ciutat a bord de l'automòbil d'en Fen, Lily Christine III".

Ja sabeu que les portades d'Impedimenta em perden, tot i que sovint els llibres no m'acaben agradant del tot. I és que fan unes portades tan precioses que és impossible no voler llegir el llibre!

Aquesta vegada he llegit un clàssic de les novel·les de detectius angleses. L'Edmund Crispin (pseudònim de Bruce Montgomery) va escriure una sèrie de novel·les protagonitzades per l'excèntric professor de literatura i detectiu aficionat Gervase Fen entre 1944 y 1952. Plena de tòpics "british", moltes referències literàries, uns personatges molt estrafolaris, unes situacions estrambòtiques i amb molts tocs d'humor ... M'ha semblat, en general, una lectura entretinguda però no m'ha acabat de fer el pes.M'esperava molt més, la veritat. Diguem que és una comèdia policíaca a l'estil clàssic britànic, a on permeten a l'assassí donar totes les explicacions pertinents mentre es prenen una tassa de té ... of course! Ji Ji Ji



Sánchez-Garnica, Paloma. Las tres heridas.

"L'Ernesto, un escriptor sempre a la recerca de la seva gran obra, troba una antiga caixa de llautó que conté la fotografia d'una jove parella, la Mercedes i l'Andrés, juntament amb unes cartes d'amor. Començarà a indagar en la història de la parella a través de les dades que obté de les cartes. La intrigant imatge, presa el dia que començava la guerra civil, i el possible destí dels seus dos protagonistes l'ajudaran a escriure la seva gran novel·la mentre es converteix en testimoni de les ferides de l'amor, de la mort i de la vida. Les tres ferides és una novel·la de reconciliació, de sentiments, d'amors i d'absències que ens descobreix les úniques raons per les quals és important viure i morir".

M'ha agradat i considero que és una bona novel·la, però ja començo a estar una mica saturada de tantes pel·lícules i novel·les sobre la guerra civil. Potser per això no m'ha agradat tant com per posar-la al grupet de "No us les podeu perdre". Una pega? L'he trobada una mica massa llarga. Però que consti que totes les crítiques que està rebent son boníssimes ... i jo us la recomano si encara no esteu farts del tema. 

Si voleu més informació, us podeu llegir la ressenya que va fer la Pilar al seu blog Con un libro en la mano. I ella sempre encerta amb les recomanacions!