Teixidor, Emili. Pa negre. Barcelona : Columna, 2003. ISBN 9788466403740.
L'Andreu és un noiet de la Plana de Vic que descobrirà de cop el món dels adults durant els anys més crus de la postguerra catalana. El seu pare està a la presó per roig i la seva mare l'ha enviat al mas dels avis per a que en tinguin cura d'ell mentre ella treballa en una fàbrica. La vida a la masia amb els seus cosins no serà fàcil, però allà aprendrà a ser un adult amb totes les conseqüències.
L'autor recrea en aquesta obra amb molta precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra. Cal destacar el vocabulari adaptat a l'època -tot i que a vegades resulti una mica complicat de seguir pel lector-. Amb aquesta novel·la va guanyar els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.
Personalment, m'esperava una altra cosa d'aquesta obra. Les crítiques, tant del llibre com de la pel·lícula, eren bones i per això em vaig decidir a llegir-la ... però el resultat final m'ha decebut una mica. Passen molt poques coses i molts temes es tracten massa per sobre (suposo que el motiu és que el narrador és un nen que tampoc s'enterava de gaire).
Personalment, m'esperava una altra cosa d'aquesta obra. Les crítiques, tant del llibre com de la pel·lícula, eren bones i per això em vaig decidir a llegir-la ... però el resultat final m'ha decebut una mica. Passen molt poques coses i molts temes es tracten massa per sobre (suposo que el motiu és que el narrador és un nen que tampoc s'enterava de gaire).
jo també he llegit les veus del pamano i no vaig voler agafar aquesta perquè em temia el que tu dius...
ResponEliminaSi és que no hi ha comparació! L'altre em va semblar un tros de novel·la, però aquesta et deixa freda ... Volia veure la pel·li, però em sembla que passo!
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus comentaris!
Una abraçada
Hola, m'ha sorprès que diguis en veu alta que no t'ha agradat el llibre. Felicitats. Crec que és molt important dir sempre el que pensem sigui moda o no, jo estic amb tu en aquest sentit. A mi el llibre em va agradar i ,molt, la pel•lícula no la vaig poder acabar, però. De tota manera seguin les recomanacions llegiré Les veus del Pamano, que pel que sembla és molt millor.
ResponEliminaFins aviat.
Hola i benvingut! (o benvinguda!)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pel comentari i per fer-te seguidor del meu blog. Em fa molta il·lusió, de veritat.
Crec que tots sortim guanyant i que és millor dir el que penso sobre cada novel·la, encara que potser a molts no els agradi que ho faci. Personalment, em fa molta ràbia que la contraportada o les opinions de segons quines webs et venguin la moto i empassar-te una novel·la infumable.
Però també sóc del parer que no ens hem de prendre els comentaris i recomanacions dels altres (incloses les meves!) absolutament sempre al peu de la lletra, perquè això dels gustos -literaris o no- és tot un món. Vaja, que per gustos els colors!
Espero amb impaciència a partir d'ara els teus comentaris, eh?
Ah! Si aquesta et va agradar, Les veus del Pamano t'encantarà. Tothom que conec que s'ha llegit les dues es decanta per aquesta segona!
Una abraçada