L’Elizabeth viu en una casa aïllada a la zona de Pomerania (Alemanya) amb el seu marit, les tres filles i els criats. La societat en general i el seu marit en particular (a qui anomena “el hombre airado”) no tenen en consideració cap de les seves inquietuds i opinions i el seu paper ha de quedar relegat a donar ordres als criats , rebre visites i poca cosa més. Però l’’Elizabeth és un esperit lliure i amb un pensament molt modern i es rebel·la com pot davant d’aquesta situació. Només se sent realitzada i completament feliç quan passa les hores al seu jardí, llegint obres de jardineria, dissenyant els diferents espais i aplicant els coneixements adquirits (sovint amb fracassos rotunds). És capaç de gaudir com ningú de cada flor i de cada fulla en aquest paradís terrenal ... i encomanar-nos aquesta passió per la vida i la natura als lectors.
Aquesta breu novel·la autobiogràfica es va publicar per primer cop el 1898 i va ser tan polèmica com exitosa des del primer dia (es van fer 21 reimpressions l’any de la seva publicació). Escrita sota pseudònim (l’autora en realitat és Mary Annette Beauchamp) es tracta d’una delicada, precisa i crítica reflexió al voltant de l’estat de les dones en aquella època. Com es diu a la coberta del llibre, aquesta obra “va fer molt per les dones de l’època i segueix sent una deliciosa capbussada en la intimitat d’una narradora sensible, irònica i absolutament disposada a ser feliç”. Però també és un cant d’amor a la natura, als jardins i a les flors que ens proporcionen un dels grans petits plaers de la vida quan floreixen.
Una delícia que no us podeu perdre!
Sense buscar-ho aquest estiu he llegit algun llibre autobiografic, tots molt diferents pero amb encants especials. Me l'apunto.
ResponEliminaAquest té molt d'encant, ja veuràs com t'agradarà. Et vindran moltes ganes de tenir un jardí! Ji Ji Ji
EliminaPetons